Al segle XIX tindria lloc les primeres explotacions mineres a Berguedà.
Feien transport amb mula fins a Manresa, a la colònia minera hi havia escola,també hi havia fitxers en els quals els blancs representaven la mort. El fundador és Jose Enrique de Olana, que ho va fundar l'any 1999. S'organitzaven amb colonies. Entre 1918 y 1920 inaugura els edificis destinats a serveis: Las oficines, el teatre, l'escola i la residencia de las monjes recontevertida en residencies que agafava les aules i els menjadors de els alumnes i es va convertir el 1931 en el lloc del miner.
Activitat minera i la vida els miners:
El miner vivia en un pis de 30 a 40 metres quadrats. L’horari dels obrers de les mines era de dos torns, de 6 a 6, depenent de si era el torn de nit es tractava de les sis del matí a les 6 del vespre i viceversa.
La mineria era una feina molt perillosa,
constava dels riscos següents: explosions, esllavissades, també falta de
oxigen, presencia de gas i inundacions. Per prevenir aquests accidents,
existien diverses mesures de seguretat o solucions. Un exemple seria la
presència de moixons per alertar-los quan hi havia una manca d’oxígen, ja que
en aquests casos morien.
El salari del miners depenia del carbó
que treien, si treien molt carbó cobraven una quantitat de diners més elevada.
Els obrers de la mina vivien de la mateixa manera que els treballadors de la colònia tèxtil de can Vidal, en una colònia. Les condicions d’aquesta eren més complicades ja que l’amo no era tant progressista com la família Vidal.
Els miners arribaven des de la colònia per a treballar durant 12 hores, al fer-ho havien de deixar una fitxa que indicava que eren dintre la mina al lloc corresponent, si en algun cas marxaven de la mina i es deixaven la fitxa , havien de passar una setmana sencera a la presó per pagar per les molèsties que havien provocat ja que haguéssin pogut pensar que hauria patit un accident. Les fitxes que indiquen que el treballador es troba dintre de la fàbrica són de color vermell, i les blanques indiquen que aquell treballador ha mort dins la mina.
Conflictes laborals:
La revolta de L’Alt Llobregat l’any 1932,
hi va haver un creixement demogràfic de la població minera i fins hi tot la
premsa deia que la vida dels miners era la més dura de tot Catalunya. La vaga
va ser declarada primer a la fàbrica tèxtil i es va escampar cap a la mina,
aquesta vaga va ser declarada per millorar les condicions laborals i salarials.
La Guàrdia Civil no va trigar en
respondre i es va presentar a la zona revoltada i va desarmar a tots els
manifestants i va empresonar a 140 (41 de saldes i Fígols) 118 d’aquests van
ser deportats a Guinea.
L’any 1977 l’empresa de “Carbones de
Berga S.A” va decidir fer una reducció de plantilla que afectava a 429 d’un
total de 1400. El 7 de desembre del 1977 225 treballadors es van tancar a les
mines sota el lema “Mina acabada comarca acabada”, al final es va acabar la
vaga per la solidaritat de la comarca.
carbó:
El combustible, carbó de lignit, arribava directament de la mina,
propietat de la mateixa empresa, a través d'una cinta transportadora des de la
propera mina de la Consolació. El carbó procedent de les mines de Saldes,,
propietat de l'empresa Carbones Pedraforca. SA arribava transportat en camions.
El carbó era rentat i triturat, i prèviament s'emmagatzemava al parc de la
central, amb capacitat per a més de 100.000 tones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada