Colònia Vidal.

Una colònia era un lloc on s'establia gent del voltant de la comarca, en aquest cas, en la colònia Vidal la gent que hi vivia era del Berguedà. 

La Colònia Vidal és una antiga colònia tèxtil amb habitatges per als obrers, escola, església, etc. situada en el municipi Berguedà de Puig-reig. El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer 
Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.

La fàbrica era de tèxtil, la gent que treballava allà era per poder viure en la colònia i treballaven 12 hores aproximadament. L'horari de treball començava entre les 7 o les 8 del matí. Es començava a treballar a la fàbrica als 10 anys, els nens anaven a l'escola i quan anaven a treballar feien treballs menys forçats. Les dones eren la majoria que treballaven allí, no tenien mai temps lliure. I, els homes treballaven també a la fàbrica però en els seus temps lliures se'n anaven al bar.
La fabrica funcionava així:

El primer pas era desenbalar el cotó que venia comprimit en paquets. Era una feina perillosa de fer ja que podies morir de les fuetades que feien degut a la pressió en que estaven lligats.

El cotó venia molt comprimit ja que venia per mar des d’Amèrica, la India, Egipte i Malta, i no convenia que es mullés ja que sinó es podria, d’aquesta manera si el cotó estava compacte era més imparmeable.

1. El cotó passa a l’obridora per a netejar-lo i airejar-lo, ja que quan el cotó arriba tant compacte és molt dur.
2. Seguidament s’ha de batre el cotó a la màquina de batà, aquí es pentinen les fibres en la mateixa direcció.
3. A continuació passa per la màquina de manuà on es barregen diferents tipus de cotó amb l’objectiu de fer-lo més homogeni.
4. El següent pas passa per les metxeres on s’estira i s’arronsa el fil per aconseguir que sigui més rígid i puguem aconseguir el fil que coneixem.

Els fils verticals d’un teixit s’anomenen ordit, i els horitzontals formen la trama.

En els telers s’enfila cada fil en una agulla, el fil de la trama va dins la llançadora, que permet passar el fil de la trama a través de l’ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de cordes, de manera que ja no calia fer-ho de manera manual. El defecte de la llançadora de sortir disparada va fer que les finestres fossin altes.

Tenien una vida de la època, era bastant dur viure allà ja que s'havia de treballar moltíssim per sobreviure en la colònia, tot i així la gent que treballava tenia assegurada una casa i un bon lloc per viure. Deixant de banda la gent que estava al "paro" que no cobraven per lo tant havien de fer el possible per sobreviure.
Actualment a la colònia hi continuen vivint  4 famílies, i és pot visitar