dimecres, 13 de juny del 2018
dimarts, 12 de juny del 2018
Introducció.
Treball de síntesi
- Municipis més rellevants:Berga16.115 (2017), Avià,2.249 (2017),Baga,2.149 (2017),
Capital de la comarca: Berga
- Nombre d’ habitants (taula amb les dades):
- Dades rellevants sobre la població de Berga (migració) :
- L’escut:
La Prehistòria al Berguedà:
Alguns indicis fan pressuposar el poblament del berguedà, al Paleolític Inferior.
Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que
correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats.
Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988,va aportar dades del Paleolític
Mitjà i del Superior.
Són la peça trobada en una de les terrasses del Llobregat, prop de Gironella, que
correspon a un poble de caçadors i recol·lectors de la cultura dels còdols treballats.
Un jaciment a la font del Ros a Berga, descobert el 1988,va aportar dades del Paleolític
Mitjà i del Superior.
A partir del neolític, la presència humana està més documentada amb sepulcres de fossa.
En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça
mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada).
Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi
de Sorba; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres.
A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament;
al Berguedàn'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.
En aquests sepulcres, la majoria de les restes humanes pertanyen a individus de la raça
mediterrània gràcil (dolicocèfals i de poca alçada).
Són sepulcres individuals, a l'indret de la Canal dels Avellaners i a la Cista de Sant Ignasi
de Sorba; i sepulcres col·lectius al Coll de l'Oreller i la Tomba del Moro, entre d'altres.
A finals del neolític, la cultura anomenada de Veraz, té un gran desenvolupament;
al Berguedàn'hi ha testimonis a Can Maurí, a la Roca Roja i a la Canal dels Avellaners.
Edat antiga
L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per
AnÍbal (218aC) i més tard per Cató(195aC).
AnÍbal (218aC) i més tard per Cató(195aC).
Edat mitjana
- Personatges destacats :Janot Riembau
3.
- MUNTANYES: Agulles del mercadal, Serrat L’Horta(Berga), pitarres,Roca tallada,
RIUS: rius de capolat, rius del castellà del riu, rius de fígols
El clima del Berguedà és Mediterrani, de tipus pirinenc i prepirinenc a la meitat
nord de la comarca i continental i subhumit a la meitat sud. La precipitació
mitjana anual augmenta progressivament a mesura que ens acostem al Pirineu,
de les 600mm al sud fins fins al 100mm al Cadí i al Pedraforca. Les estacions
plujoses són la primavera i l’estiu, i la seca és l’hivern, el qual és molt fred, a
mb mitjanes 15·C a 23·C. L’amplitud tèrmica anual és entre moderada i alta.
nord de la comarca i continental i subhumit a la meitat sud. La precipitació
mitjana anual augmenta progressivament a mesura que ens acostem al Pirineu,
de les 600mm al sud fins fins al 100mm al Cadí i al Pedraforca. Les estacions
plujoses són la primavera i l’estiu, i la seca és l’hivern, el qual és molt fred, a
mb mitjanes 15·C a 23·C. L’amplitud tèrmica anual és entre moderada i alta.
6:Activitat econòmica
- sector indústria: Les principals activitats econòmiques del Berguedà han estat en els últims 200 anys la indústria i la mineria, que han sofert fortes crisis en els darrers anys. Actualment, l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat també les seves perspectives d'activitat econòmica.
- sector agricultura: actualment, l'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries de la mineria i de la indústria.
- sector serveis: El turisme actualment és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de turisme rural i s'han obert establiments de restauració.
L'embassament de La Baells és un punt d'atracció turístic amb els esdeveniments esportius que es fan durant l'estiu.
7. Llocs d’interès turístic i cultural:
Gastronomia: La cuina berguedana comprèn el menjar i les begudes típiques de la comarca del
Berguedà.Segons el cuiner Toni Massanés, "El paisatge, l'aïllament i la pobresa han dotat la
cuina berguedana de les seves característiques diferencials".[1] Potser l'especificitat més
important de la cuina d'aquesta comarca és laconservació de cultius de muntanya desconeguts
a altres zones de Catalunya, com el pèsol negre, el blat de moro escairat o el blat escairat.
La importància del bolets i la qualitat dels productes de la carn també caracteritzen el menjar
de la zona.
Berguedà.Segons el cuiner Toni Massanés, "El paisatge, l'aïllament i la pobresa han dotat la
cuina berguedana de les seves característiques diferencials".[1] Potser l'especificitat més
important de la cuina d'aquesta comarca és laconservació de cultius de muntanya desconeguts
a altres zones de Catalunya, com el pèsol negre, el blat de moro escairat o el blat escairat.
La importància del bolets i la qualitat dels productes de la carn també caracteritzen el menjar
de la zona.
Festes: la Patum, La Patum de Berga és una festa tradicional i popular que se celebra a la
ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.
Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana,
de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen
religiós. L'any 1983 va ser declarada per la Genelralitat de Catalunya Festa
patrimonial d’interès nacional iel 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra
Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest
motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.
ciutat de Berga, capital de la comarca del Berguedà, durant la festivitat de Corpus.
Consisteix en diferents representacions al carrer i amb la participació ciutadana,
de les quals n'és característica la presència de foc, pirotècnia i elements d'origen
religiós. L'any 1983 va ser declarada per la Genelralitat de Catalunya Festa
patrimonial d’interès nacional iel 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra
Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO i, per aquest
motiu, elegida permanent en Patrimoni cultural immaterial d'Espanya.
Actualment la Patum de Berga és dirigida pel Patronat de la Patum, òrgan format pels
caps de colla de totes les comparses, el regidor de la Patum i de cultura, l'alcalde de
Berga, un historiador i un gerent.
caps de colla de totes les comparses, el regidor de la Patum i de cultura, l'alcalde de
Berga, un historiador i un gerent.
bibliografia:
3wikipedia
5 https://ca.wikipedia.org/wiki/Berguedà
static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/.../Bergueda.pdf
static-m.meteo.cat/wordpressweb/wp-content/uploads/2014/11/.../Bergueda.pdf
Power point informatiu:
Etapa preindustrial.
ETAPA PREINDUSTRIAL:
En aquella etapa, les fonts d'energia eren simples, d'energia humana i animal. La indústria encara estava molt precària. Utilitzaven, l'aigua i el vent.
La família era de les úniques unitats de producció i de consum. Les feines eren artesanals i diverses, apareixen els gremis artesans.
Els treballs eren manuals, de producció reduïda i un mercat petit, predomina l'agricultura.
La producció de béns era trebada per la poca tecnologia.
En la població hi havia moltes epidèmies i guerres, això feia que no hi hagués augment de la població.
Hi ha una limitada variació de les classes socials. La societat vivia en zones rurals mentre que el capital en zones urbanes.
Colònia Vidal.
Una colònia era un lloc on s'establia gent del voltant de la comarca, en aquest cas, en la colònia Vidal la gent que hi vivia era del Berguedà.
La Colònia Vidal és una antiga colònia tèxtil amb habitatges per als obrers, escola, església, etc. situada en el municipi Berguedà de Puig-reig. El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer
Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
La fàbrica era de tèxtil, la gent que treballava allà era per poder viure en la colònia i treballaven 12 hores aproximadament. L'horari de treball començava entre les 7 o les 8 del matí. Es començava a treballar a la fàbrica als 10 anys, els nens anaven a l'escola i quan anaven a treballar feien treballs menys forçats. Les dones eren la majoria que treballaven allí, no tenien mai temps lliure. I, els homes treballaven també a la fàbrica però en els seus temps lliures se'n anaven al bar.
La fabrica funcionava així:
Els fils verticals d’un teixit s’anomenen
ordit, i els horitzontals formen la trama.
Tenien una vida de la època, era bastant dur viure allà ja que s'havia de treballar moltíssim per sobreviure en la colònia, tot i així la gent que treballava tenia assegurada una casa i un bon lloc per viure. Deixant de banda la gent que estava al "paro" que no cobraven per lo tant havien de fer el possible per sobreviure.
Actualment a la colònia hi continuen vivint 4 famílies, i és pot visitar
La Colònia Vidal és una antiga colònia tèxtil amb habitatges per als obrers, escola, església, etc. situada en el municipi Berguedà de Puig-reig. El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia. La construcció va començar el 1892, a partir del projecte d'un dels seus propietaris, l'enginyer
Vicenç Vidal i Casacuberta, però no es va acabar de construir fins a l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 79 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
La fàbrica era de tèxtil, la gent que treballava allà era per poder viure en la colònia i treballaven 12 hores aproximadament. L'horari de treball començava entre les 7 o les 8 del matí. Es començava a treballar a la fàbrica als 10 anys, els nens anaven a l'escola i quan anaven a treballar feien treballs menys forçats. Les dones eren la majoria que treballaven allí, no tenien mai temps lliure. I, els homes treballaven també a la fàbrica però en els seus temps lliures se'n anaven al bar.
La fabrica funcionava així:
El primer pas era desenbalar el cotó que
venia comprimit en paquets. Era una feina perillosa de fer ja que podies morir
de les fuetades que feien degut a la pressió en que estaven lligats.
El cotó venia molt comprimit ja que venia
per mar des d’Amèrica, la India, Egipte i Malta, i no convenia que es mullés ja
que sinó es podria, d’aquesta manera si el cotó estava compacte era més
imparmeable.
- El cotó
passa a l’obridora per a netejar-lo i airejar-lo, ja que quan el cotó
arriba tant compacte és molt dur.
- Seguidament
s’ha de batre el cotó a la màquina de batà, aquí es pentinen les fibres en
la mateixa direcció.
- A
continuació passa per la màquina de manuà on es barregen diferents tipus
de cotó amb l’objectiu de fer-lo més homogeni.
- El següent pas passa per les metxeres on s’estira i s’arronsa el fil per aconseguir que sigui més rígid i puguem aconseguir el fil que coneixem.
En els telers s’enfila cada fil en una
agulla, el fil de la trama va dins la llançadora, que permet passar el fil de
la trama a través de l’ordit colpejant la llançadora gràcies a un sistema de
cordes, de manera que ja no calia fer-ho de manera manual. El defecte de la
llançadora de sortir disparada va fer que les finestres fossin altes.
Actualment a la colònia hi continuen vivint 4 famílies, i és pot visitar
el parc natural del Cadí-Moixeró
EL PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ
El cadí moixeró, es va formar fa milers de milions d´anys, a causa del tocament de la placa tectònica europea i ibèrica.
El Pedraforca es va desenvolupar en aquest espai de temps, el qual a causa del desplaçament de les plaques ja mencionades, va empènyer els sediments produits al caucàsic cap al exterior. Gràcies als desglaços i l´erosió dels últims milions d´anys, podem observar la forma de forca, per això es va anomenar Pedraforca.
El Cadí-Moixerò se situa entre les comarques de Berguedà, Alt Urgell i Cerdanya.
Debut a que es troba als Pirineus i podem veure exemples de importants muntanyes com el Vulturo (2648 m), Pedraforca (2506 m) i Tosa d´Alps(2536 m).
És de clima mediterrani continental i clima de montanya.
Per la part hidrogràfica, hi podem veure un dels rius més importants de Catalunya; el Llobregat.
La zona del Cadí és bastant turística, alguna mostra es la gran quantitat de rutes de senderismes.
Les mines de Cercs
Les mines de Cercs.
Al segle XIX tindria lloc les primeres explotacions mineres a Berguedà.
Feien transport amb mula fins a Manresa, a la colònia minera hi havia escola,també hi havia fitxers en els quals els blancs representaven la mort. El fundador és Jose Enrique de Olana, que ho va fundar l'any 1999. S'organitzaven amb colonies. Entre 1918 y 1920 inaugura els edificis destinats a serveis: Las oficines, el teatre, l'escola i la residencia de las monjes recontevertida en residencies que agafava les aules i els menjadors de els alumnes i es va convertir el 1931 en el lloc del miner.
Activitat minera i la vida els miners:
El miner vivia en un pis de 30 a 40 metres quadrats. L’horari dels obrers de les mines era de dos torns, de 6 a 6, depenent de si era el torn de nit es tractava de les sis del matí a les 6 del vespre i viceversa.
La mineria era una feina molt perillosa,
constava dels riscos següents: explosions, esllavissades, també falta de
oxigen, presencia de gas i inundacions. Per prevenir aquests accidents,
existien diverses mesures de seguretat o solucions. Un exemple seria la
presència de moixons per alertar-los quan hi havia una manca d’oxígen, ja que
en aquests casos morien.
El salari del miners depenia del carbó
que treien, si treien molt carbó cobraven una quantitat de diners més elevada.
Els obrers de la mina vivien de la mateixa manera que els treballadors de la colònia tèxtil de can Vidal, en una colònia. Les condicions d’aquesta eren més complicades ja que l’amo no era tant progressista com la família Vidal.
Els miners arribaven des de la colònia per a treballar durant 12 hores, al fer-ho havien de deixar una fitxa que indicava que eren dintre la mina al lloc corresponent, si en algun cas marxaven de la mina i es deixaven la fitxa , havien de passar una setmana sencera a la presó per pagar per les molèsties que havien provocat ja que haguéssin pogut pensar que hauria patit un accident. Les fitxes que indiquen que el treballador es troba dintre de la fàbrica són de color vermell, i les blanques indiquen que aquell treballador ha mort dins la mina.
Conflictes laborals:
La revolta de L’Alt Llobregat l’any 1932,
hi va haver un creixement demogràfic de la població minera i fins hi tot la
premsa deia que la vida dels miners era la més dura de tot Catalunya. La vaga
va ser declarada primer a la fàbrica tèxtil i es va escampar cap a la mina,
aquesta vaga va ser declarada per millorar les condicions laborals i salarials.
La Guàrdia Civil no va trigar en
respondre i es va presentar a la zona revoltada i va desarmar a tots els
manifestants i va empresonar a 140 (41 de saldes i Fígols) 118 d’aquests van
ser deportats a Guinea.
L’any 1977 l’empresa de “Carbones de
Berga S.A” va decidir fer una reducció de plantilla que afectava a 429 d’un
total de 1400. El 7 de desembre del 1977 225 treballadors es van tancar a les
mines sota el lema “Mina acabada comarca acabada”, al final es va acabar la
vaga per la solidaritat de la comarca.
carbó:
El combustible, carbó de lignit, arribava directament de la mina,
propietat de la mateixa empresa, a través d'una cinta transportadora des de la
propera mina de la Consolació. El carbó procedent de les mines de Saldes,,
propietat de l'empresa Carbones Pedraforca. SA arribava transportat en camions.
El carbó era rentat i triturat, i prèviament s'emmagatzemava al parc de la
central, amb capacitat per a més de 100.000 tones.
l'aigua i les seves infraestructures: L'embassament de la Baellls
L'EMBASSAMENT DE LA BAELLS
- L'embassament de la Baells és un pantà al riu Llobregat, format per una presa situada al municipi de Cercs. S'estén pels termes de Cercs i Vilada, a la comarca del Berguedà, entre les serres prepirinenques de Catllaràs, a l'est, i Figuerassa i Arades, a l'oest. Aquesta localització tenia les condicions necessàries per construir allà la presa, per tant els que van ordenar la construcció no els va importar que allí hi hagués situat tot un poble, Sant Salvador de la Vedella el quan van fer desallotjar fent perdre als seus ciutadans les seves possessions i la seva memòria del que un dia va ser el seu poble. L’objectiu inicial era que els ciutadans del Sant Salvador trobessin una nova llar a la capital, Berga. Però a la pràctica no va ser així i es va crear un dels pobles més nous de Catalunya per allotjar tots els ciutadans.
- Situació: està en ple funcionament.
- Finalitat: regular la conca del riu Llobregat, abastir l'aigua de l'àrea metropolitana de Barcelona, i també fer energia hidroelèctrica.
- construcció:
any: 1976
amplada: 28m
superfície: 365ha
longitud costat: 302m
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)